Estudià a la Schola Cantorum de París en el període comprès entre el 1895 i el 1903 i tingué com a mestres V. d’Indy, P. Dukas i A. Roussel. Posteriorment exercí la docència a l’Escola Normal de Música de París. Crític musical durant més de vint anys en el diari "Le Figaro", col·laborà també amb algunes publicacions romaneses, com ara "Muzica" i "Rominîa muzicala", i fundà la revista "L’Album musical" (1905). Adscrit al nacionalisme musical romanès, en les seves obres emprà melodies populars del seu país d’origen tot cercant expressar l’essència de l’ànima romanesa. Compositor de gran lirisme, de la seva obra sobresurten Lnutanil ('El violinista', 1902), per a orquestra, Poèmes et paysages (1922), per a piano, i el Concerto rumeno (1933), per a violí i orquestra.