Es formà al Conservatori de Bucarest (1946-51), i estudià el folklore del país mentre dirigia l’orquestra del Teatre Nacional de la ciutat (1947-50). Es perfeccionà al Conservatori de Moscou amb A. Khačaturjan i D. Rogal-Levickij. El 1955 començà a impartir classes al Conservatori de Bucarest, i també exercí la docència a Bronxville, a la Juilliard School i a Berlín Oest. El 1992 fou compositor resident a la Universitat de Nova York. Estigué obert a les noves tècniques del segle XX, sense oblidar, en les primeres obres, els components folklòrics i les danses del seu país. Compositor prolífic, escriví sis simfonies —en destaquen la tercera (1977, Per a un terratrèmol) i la cinquena—, concerts per a diversos instruments i nombrosa música de cambra, també combinada amb electroacústica, com Nautilos (1968) o Josep i els seus germans (1979). Dels darrers anys cal esmentar Narration II, per a saxòfon i orquestra (1986), i Psalm (1993).