Estudià violoncel amb A.E. Glen i composició al Conservatori de Moscou amb L. Nikolajev, R. Glière i B. Javorskij. Feu classes al Conservatori Popular (1912-17) i treballà al Comissariat d’Instrucció (1918-27) i a l’Editora Estatal de Música. Col·laborà en les obres del Teatre Hebraic de Moscou i exercí de crític musical. Si bé els primers anys del règim soviètic encara estigué sota la influència del seu amic A. Skr’abin, aviat formà part de l’Associació per a la Música Contemporània, amb N. Roslavec i A. Mosolov. El seu interès pels diferents folklores orientals deixà pas a fórmules menys personals i més lligades a la Revolució. Malgrat tot, la seva aportació, igual que la del seu germà Grigorij, feu néixer una certa "escola nacional jueva", pròxima a l’esfera de M. Gnesin. La seva òpera Zagmuk (1930) s’inscriu en aquesta línia. Els anys de maduresa la seva obra adquirí un deix més exòtic i arcaïtzant, amb l’ús dels modes antics, però sense abandonar els elements hebraics. Coneixedor de la literatura hispànica, basà algunes de les seves obres en peces de Tirso de Molina o Lope de Vega.