Estudià a Praga, i fins a la Primera Guerra Mundial treballà com a professor de música i director de cors a Zemun i Belgrad. Acabat el conflicte, s’instal·là a Zagreb, on s’estrenaren per primera vegada obres seves, i també la primera òpera, Ženidba Miloševa ('El casament de Miloš', 1917). Fou director de l’Òpera de Zagreb (1921-26) i, del 1927 al 1933, també de les d’Osijek, Split i Novi Sad. El 1939 se n’anà a Belgrad, on fou professor i rector de l’Acadèmia de Música de la ciutat. També fou fundador director de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia Sèrbia. És el representant més destacat del nacionalisme musical serbi, principalment per l’ús de melodies populars fecundades per una expressivitat forta i personal. De la seva producció destaquen les òperes Koštana (1931, rev. 1948), que introdueix un recitatiu expressiu molt realista, i Otadžbina ('La pàtria', 1960), a més d’alguns poemes simfònics. També escriví monografies de compositors serbis i assaigs musicals.