El 1773 entrà a formar part de la capella del príncep Esterházy com a alumne de J. Haydn, de qui aprengué composició. Després d’algunes gires de concerts que el dugueren a viatjar per Europa, el 1777 s’instal·là a París, on tingué contactes amb els constructors d’arpes per tal de millorar-ne les prestacions, fins al punt que el fabricant Érard n’hi construí una expressament. La seva tècnica innovadora i brillant li valgué el reconeixement com un dels millors arpistes del moment. En la composició, aplicà els seus coneixements com a intèrpret per a escriure sis concerts per a arpa amb una gran dosi inventiva en el tractament del material sonor, tot destacant les funcions concertants de l’instrument amb notable expressivitat. També deixà dues simfonies per a arpa, trenta-dues sonates per a arpa sola i alguns duets per a dues arpes (o arpa i piano).