Estudià amb J.B. Foerster i V. Novák al Conservatori de Música de Praga i fou professor de composició de l’Acadèmia de Música de Praga. Durant els primers anys de la seva carrera s’inclinà per la música de cambra i utilitzà elements melòdics populars provinents de la regió de Krkonoše. Més endavant es decantà per una escriptura amb quarts de to (microtonalitat), com és el cas del Concertino per a violí (1941), tot i que acabà abandonant aquesta tendència, fet observable, per exemple, a la Simfonia núm. 1 (1943). Defensor aferrissat del seu país, escriví diverses obres de caràcter patriòtic, com ara les cantates Stalingrad (1945), a més de marxes i música per a cinema. La composició de la Simfonia núm. 2 (1956-57) significà la descoberta d’un estil personal caracteritzat pel refinament estilístic i un domini tècnic que el converteixen en una figura important de la música txeca de la segona meitat del segle XX.