Vida
Nascut a Bohèmia, de ben jove hagué de fugir amb la seva família, protestant, a Freiberg de Saxònia amb motiu de la guerra dels Trenta Anys. Fou organista del comte Rudolf von Bünau al castell de Weesenstein, prop de Dresden. També exercí aquest ofici a l’església de Sant Pere, a Freiberg (1635-39), i a l’església de Sant Joan de Zittau (des del 1639 fins a la seva mort). Fou, però, a Zittau on guanyà més renom, i allà escriví la major part de les seves obres. És segurament el compositor més representatiu de la música eclesiàstica alemanya del segle XVII. El seu corpus bàsic són les cartorze col·leccions sacres (163971), que, juntament amb els cinc volums de les Musicalische Andachten ('L’ofici musical'), suposa una producció de més de 400 peces, entre motets, concerts, àries, misses i altres obres. Bona part dels motets es mantenen dins de l’estil del madrigal més tradicional; però els seus concerts sacres per a diverses veus s’avancen al que serà la forma de la cantata eclesiàstica alemanya d’època tardana en l’ús de seccions diferents (inclosos els corals); entre ells, destaquen els diàlegs sacres del 1645 per a dues, tres o quatre veus i continu. Les seves àries són notables per la modernitat que demostren, ja que semblen talment cançons. També compongué himnes, tot i que sovint eren obres fetes per encàrrec o de circumstància, a més de tres volums de cançons profanes (1642-49) i un bon nombre de peces instrumentals de dansa, recopilades sota el títol genèric d'Erster Fleiss, allerhand neuer Paduanen, Galliarden, Balladen, Mascharaden, françoischen Arien, Courenten und Sarabanden ('Primícia de tota mena de pavanes, gallardes, ballades, mascarades, àries franceses, courantes i sarabandes ', 1636) i seguides d’altres sèries (Freiberg, 1639; Leipzig, 1650). Aquí es nota clarament la influència de les terres italianes i franceses, molt de moda aleshores. Per contra, el seu tractament de les veus estava encara lligat a la tradició nòrdica, amb una estructura polifònica i imitativa, fins que feu amistat amb H. Schütz, músic que l’influí en l’ús de fórmules específicament italianes en algunes composicions per a veus, com ara l’adopció d’instruments solistes no tan sols en la realització del continu, sinó també en funció concertant, com és el cas de les Weltlicher Oden oder Liebesgesänge ('Odes mundanes o cançons amoroses', 1642) o els diversos volums de Chormusik auff Madrigal Manier ('Música coral a la manera madrigalesca', 1652-53), de notables jocs cromàtics. Al costat d’això, però, apareixen també algunes obres, com els Musicalische Gespräche über die Evangelie ('Converses musicals sobre els Evangelis', 1655), que són autèntics oratoris en miniatura, amb personatges d’entitat abstracta com l’Ànima, els Pecats o la Por, clars exponents del sentiment religiós específicament alemany. Contribuí, doncs, a l’expansió de l’italianisme musical en terres alemanyes, però sense deixar de conrear l’esperit nòrdic i protestant que aplanava el camí a Bach.
Obra
Música vocal religiosa
Musicalischer Andacht, erster Theil, das ist, Geistliche Concerten, 1-4 v., b.c. ('Primera part de l’ofici musical, això és, concerts religiosos', publ. 1639); Musicalischer Andacht, ander Theil, das ist, Geistliche Madrigalien, 4-6 v., cor a 5 v., b.c. ('Segona part de l’ofici musical, això és, madrigals religiosos', publ. 1641); Musicalischer Andacht, dritter Theil, das ist, Geistliche Symphonien, 1, 2 v., 2 vl., vlc., b.c. ('Tercera part de l’ofici musical, això és, simfonies religioses', publ. 1642); Dialogi, oder Gespräche zwischen Gott und einer gläubigen Seelen, erster Theil, 2-4 v., b.c. ('Diàlegs, o converses, entre Déu i una ànima creient, primera part', publ. 1645); Geistlicher Dialogen ander Theil, darinnen Herrn Opitzens Hohes Lied Salomonis, 1, 2 v., 2 vl., vlc., b.c. ('Segona part dels diàlegs religiosos, entre els quals el cant de Salomó del senyor Opitz', publ. 1645); Vierter Theil, Musicalischer Andachten, geistlicher Moteten und Concerten, 5-10, 12 v., b.c. ('Quarta part dels oficis musicals, motets i concerts religiosos', publ. 1646); Motettae, 1, 2 v., b.c. ('Motets', publ. 1649); Chormusic auff Madrigal Mannier: fünffter Theil Musicalischer Andachten, 5, 6 v., b.c. ('Música coral a la manera madrigalesca: cinquena part dels oficis musicals', publ. 1652-53); Musicalische Gespräche über die Evangelie, 4-7 v., b.c. ('Converses musicals sobre els Evangelis', publ. 1655); Ander Theil geistlicher Gespräche über die Evangelia, 5-8 v., b.c. ('Segona part de les pies converses sobre els Evangelis', publ. 1656); Fest-, Buss- und Danklieder, 5 v., 5 instr. ad. lib. ('Càntics de jubileu, penitència i regraciament', publ. 1658-59); Missae, tam vivae voci, quam instrumentis variis accommodatae, 5-12 i més v. (publ. 1663); Fest- und Zeit- Andachten, 6 v., b.c. ('Oficis de jubileu i de les festes litúrgiques', publ. 1671)
Música vocal profana
Erster Theil weltlicher Oden oder Liebesgesänge, 1, 2 v., viola da gamba /tiorba ('Primera part de les odes mundanes o cançons amoroses', publ. 1642); Ander Theil weltlicher Oden oder Liebesgesänge, 1-3 v., vl., viola da gamba /tiorba ('Segona part de les odes mundanes o cançons amoroses', publ. 1643); Dritter Theil geist- und weltlicher Oden und Madrigalien, 1-5 v., b.c. ('Tercera part de les odes mundanes o cançons amoroses', publ. 1649)
Música instrumental
Erster Fleiss, allerhand neuer Paduanen, Galliarden, Balladen, Mascharaden, françoischen Arien, Courenten und Sarabanden, 5 vla., b.c. ('Primícia de tota mena de pavanes, gallardes, ballades, mascarades, àries franceses, courantes i sarabandes ', publ. 1636); Ander Theil neuer Paduanen, Canzonen, Galliarden, Balladen, Mascharaden, 3, 5 vla., b.c. ('Segona part de noves pavanes, cançons, gallardes, ballades i mascarades', publ. 1639); Dritter Theil neuer Paduanen, 3, 5 instr., b.c. ('Tercera part de noves pavanes', publ. 1650)
Música ocasional
Sirachs Lob- und Dankspruch. Concert, darein... die Engel zu St Petri mit zu gebrauchen, 8 v. ('Himnes de lloança i de gràcies de Sirach... Concert que permet incloure els àngels de sant Pere', 1634); Der auff den... seligen Hintritt des... Herrn M. Michaelis Theophili Lehmanns... erwehlte Leichen-Text: Ich bin gewiss, dass weder Tod noch Leben, 5 v. ('Responsori amb motiu del benaventurat traspàs del senyor M. Michael Theophilus Lechmann: ja sé, que ni la vida ni la mort', publ. 1650); Bussfertiges Friedens-Seuffzerlein... Ihr Jungen und ihr Alten hört, 3 v. ('Petits sospirs de contrició i de pau... Escolteu, joves i vells', publ. 1658); Hochzeitgesang für Daniel Sartorius, 5 v., conjunt instr. ('Cançó nupcial per a Daniel Sartorius')
Bibliografia
- Krummacher, F.: Die Choralbearbeitung in der protestantischen Figuralmusik zwischen Praetorius und Bach, Bärenreiter, Kassel 1978
- Moser, H.J.: Die evangelische Kirchenmusik in Deutschland, C. Merseburger, Berlín 1953