Estudià musicologia i història de l’art a la Universitat de Praga, i tot seguit composició, primer amb J. Novotný i després amb V. Novák (1911-13). Aviat començà a dirigir, mentre aprofundí els seus coneixements amb J. Suk i J.B. Foerster al Conservatori de Praga (1924-26). Estudià piano amb A. Mikeš. A partir del 1926 reprengué la seva tasca com a director d’orquestra i de cors, tant al seu país com a l’estranger, on també es prodigà com a pianista. El 1947 s’establí definitivament a Praga i entrà a l’Acadèmia Txeca de les Ciències i les Arts. Les seves primeres composicions pertanyen al camp de la música de cambra i vocal, però no fou fins els anys vint que les seves obres adquiriren més entitat: des del poema simfònic More ('El mar', 1924) fins a la Simfonia núm. 2 (1943). També del 1943 és la seva millor òpera, Lásky div ('Miracle d’amor'). De les últimes composicions vocals destaquen Pražské obrazy ('Imatges de Praga', 1950) i Srdce ('El cor', 1951), totes dues per a cor masculí.