Feu els estudis musicals a Praga amb J. Klicka, F.A. Hoffmeister i A. Dvorák (1901-04). En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Rússia i donà classes a Taganrog (1915-17) i a Rostov. El 1918 fugí i entrà a la legió Txeca, en la qual fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica. Del 1923 al 1941 ensenyà al Conservatori de Praga, fins que els nazis l’obligaren a abandonar-lo. El 1943 la Gestapo l’arrestà per les seves activitats clandestines; fou empresonat i torturat, i posteriorment enviat al camp de Terezín, on morí. Influït al principi per Dvorák quant a expressivitat i color orquestral, la seva música adquirí complexitat polifònica i un notable domini del contrapunt, amb l’escreix de les formes modals religioses. De la seva obra cal destacar les òperes Ilseino srdce ('El cor d’Ilse', 1934) i la que escriví en ínfimes condicions tancat a la presó de Pankrác, Els tres cabells d’or de l’avi Saberut (1945), a més de dues simfonies (1912 i 1938), alguns poemes simfònics, Revolucni predehra ('Obertura revolucionària', 1941) i la cantata Resurrecció (1927); pel que fa a les obres de cambra cal esmentar alguns quartets i el Nonet del 1945.