Format a l’Institut Nacional de Música en les disciplines de piano i harmonia, durant la Primera Guerra Mundial tingué ocasió de contactar amb D. Milhaud, que romangué al país entre el 1916 i el 1918 i que li donà a conèixer les aportacions de músics com I. Stravinsky o A. Schönberg. A partir dels anys vint exercí la docència a l’Institut Nacional de Música i fundà la societat Pro Arte (1924) i l’Associació Brasilera de Música (1930). Gallet fou un dels pioners en l’estudi de la música autòctona brasilera, que introduí en composicions com l’obra vocal Canções populares brasileiras (1924-28), Nhô chico (1927), per a piano, o Exercicios brasileiros (1928), per a dos pianos. Malgrat el coneixement que tingué de les tendències musicals més avantguardistes, les seves obres tenen influències romàntiques, impressionistes i del nacionalisme musical.