Estudià a l’Escola de Belas Artes de Pôrto Alegre, i a partir del 1924 a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro. Realitzà estudis de composició pel seu compte i s’inicià com a instrumentista en el Quarteto Henrique Oswald a Pôrto Alegre. A Rio de Janeiro fundà la Rádio Nacional i l’Orquestra Brasileira de Radamés Gnattali. Durant la seva joventut escriví molta música per a serials radiofònics, fet que li proporcionà una gran popularitat, i també feu arranjaments de melodies i danses populars. El 1945 fundà, amb altres compositors, l’Académia Brasileira de Música. És un dels màxims exponents del nacionalisme musical brasiler, amb peces com Rapsódia brasileira (1931), per a piano, o Concertos cariocas (1964), on introdueix elements del folklore del seu país. Gran promotor musical, el 1983 fou objecte d’un homenatge al Teatro Municipal de la capital brasilera i en aquella ocasió ell mateix dirigí l’Orquestra Simfònica de Rio de Janeiro. Es mantingué actiu fins el 1986, en què la seva salut l’obligà a retirar-se.