Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg. Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz. A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A. Hart. Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz, però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J. Weinzweig i d’oboè de P. Bauman. A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació per dedicar-se a compondre. És un dels músics més interpretats del Canadà. Membre fundador de la Lliga Canadenca de Compositors, rebé diversos guardons, entre els quals el de Compositor de l’Any (1979). El seu catàleg, format per prop de cent seixanta obres, comprèn música escènica, de cambra, per a orquestra i per a cor, i també compongué per a la televisió i per al cinema. Les seves primeres obres foren escrites amb tècniques provinents del serialisme, però posteriorment l’abandonà i creà un estil molt personal, amb influències del jazz i de B. Bartók.