Després de formar-se al Conservatori de Mont-real i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, passà sis anys a París, on estudià composició amb A. Jolivet i A. Honegger i anàlisi amb O. Messiaen, gràcies al qual descobrí la música d’A. Berg i A. Schönberg. Aquest fet provocà un canvi molt important en el seu estil, que fins aquell moment tenia molts punts en comú amb el de C. Franck i S. Rakhmaninov. Exercí la docència al Conservatori de Mont-real del 1955 al 1964 i del 1977 al 1987, i entre el 1967 i el 1973 fou director d’aquest centre. Preocupat per l’efecte de la contaminació acústica amb relació a la música, s’ha ocupat del que ell designa la "descolonització de l’orella" i, amb aquest objectiu, el 1965 fundà, juntament amb altres músics i diversos sociòlegs, el Centre d’Études Prospectives du Québec. Un dels primers treballs d’aquesta institució fou l’estudi Sound, the fourth pollutant of the modern world (1970). És autor del llibre Le décideur et la prospective (1987).