Estudià inicialment al Conservatori de Nova Anglaterra i posteriorment a la Universitat de Harvard amb Johan Knowles Paine. El 1874 es graduà i fou llavors que decidí dedicar-se professionalment a la música. El 1875 començà a impartir classes de piano, tant de caràcter privat com en diversos centres d’ensenyament. El 1876 fou nomenat organista de la Church of the Disciples a Boston, i després, de la First Unitarian Church (1878-1910). A més de les seves composicions, publicà diversos llibres de text dirigits als estudiants, entre els quals hi ha dos tractats d’harmonia. La seva música es caracteritza per un to malenconiós i per les influències del Romanticisme. Del conjunt del seu catàleg sobresurten Concert per a violoncel (1887) i Suite per a orquestra (1894-95).