Estudià violí amb H. Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V. d’Indy a la Schola Cantorum. El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E. Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola. El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys. Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3. En 1932-38 ensenyà música a Vassar (Michigan) i, des del 1938, al New England Conservatory of Music, centre del qual fou director a partir del 1942. Entre el 1946 i el 1965 fou professor a la Universitat de Yale. Els seus nou quartets de corda són representatius del seu estil i, alhora, l’aportació més important d’un compositor nord-americà a aquest gènere.