Vida
Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant. Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant. Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons. En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò. Segons la teoria microtonal (microtonalitat) de Carrillo, l’escala quedava dividida en setze intervals iguals.
Tornat de nou a Mèxic (1905), treballà com a professor, intèrpret, director i compositor. No fou fins el 1924, amb la seva retirada de les ocupacions públiques, que tornà a tractar de la teoria del sonido trece, la qual desenvolupà en l’escrit Pláticas musicales (1930). Les seves teories despertaren interès en músics com ara Leopold Stokowski, personatge controvertit dins del panorama musical nord-americà del moment, que s’interessà immediatament per les seves recerques i la seva música. L’obra de Carrillo, tant la teòrica com la compositiva, ha restat com una de les més agosarades de la música del segle XX.
Obra
Òpera
Ossian (1902); México en 1810 (1909); Xulitl (1920, rev. 1947)
Orquestra
Prop de 30 obres, entre les quals: 4 suites (núm. 1, De bagatelas, 1899, rev. 1932; núm. 2, Los naranjos, ~1908; núm. 3, Impresiones de la Habana, 1929; núm. 4, 1944); 2 Marchas nupciales (1910, 1922); 3 simfonies ’Colombia’ amb microtons (~1924-31); Concertino, vl. arpa, vlc, oct., orq. (1926); Nocturno (Misterioso Hudson), amb microtons (1927); Capricho, tr. amb 1/16 de to, orq. (1929); Fantasía ’Impromptu’ (8 de septiembre), pno. i orq. (1930); Triple concierto, fl., vl., vlc., orq. (1941); Concert, pno. amb 1/3 de to (1958); Concert, vl. amb 1/4 de to, orq. (1963)
Cambra
Prop de 30 obres, entre les quals: Sextet de corda (1901); Pieza de concurso, fl., pno (1908); Tema con variaciones, vl., pno. (1910); 5 primeras composiciones a base de 16avos de tono y sus compuestos (1922-25) 8 quartets c. (1925-64); Lento solemne (En las montañas de mi México', octavina, tr., guit., arpa, vl., vlc. (1926); Quartet de corda núm. 1 ’Debussy' (~1927); Fantasía ’Sonido 13', qnt. vent, trpt., trb., arpa, qt. c. (1930); Murmullos, qt. c., cb., arpa (1933); Quartet de corda ’Beethoven' (1955)
Solo
Prop de 25 obres (algunes d’elles contenen diverses peces), entre les quals: Schottisch (Isabel), pno. (1890); En el bosque, vals, pno. (1896); Sonata núm. 1 ’Paganini', vl. (1903); Capricho, vla. amb 1/4 de to (1926); Setenta estudios, cb. amb 1/4 de to (~1927); Nocturno (Penumbras en el paseo de la Reforma), pno. (1928); Estudio (A media noche en oriental), guit. amb 1/4 de to (1931); Sonata ’Amanecer en Berlín', arpa amb 1/4 de to (1931, rev. 1957); Preludio ’29 de septiembre', pno. amb 1/3 de to (1949); Capricho, pno. amb 1/4 de to (1959); Casi sonata núm. 1, vl. amb 1/4 de to (~1960)
Música vocal
Prop de 15 obres, entre les quals: Requiem, op. 1, cor., orq. (1900); Te Deum S., A., T., B. (1910); I think of you, S., octavina, 2 vla., arpa (1928); Seis Preludios ’Europa', S., octavina, fl., guit., arpa, vl. (1934); Himno a la paz, 2 cors, pno. (1944); Cánones atonales, 64 v. en 8 cors (~1959)