Herminio Giménez

(Caballero, Paraguai, 1905 — Asunción, 1991)

Compositor paraguaià, nebot del també compositor Remberto Giménez.

Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal, on formà part de la Banda Militar de Paraguarí. Més tard es traslladà a Asunción i ingressà a la Banda de Músicos de la Policía. Aviat demostrà el seu interès per la divulgació de la música paraguaiana i el 1927 formà un duo amb Justo Pucheta Ortega, amb el qual realitzà un bon nombre d’enregistraments de música popular. El 1939 viatjà a Nova York amb un conjunt folklòric i, contractat per la NBC, oferí una sèrie d’audicions. La inestabilitat política al Paraguai l’obligà a abandonar el país diverses vegades i no pogué tornar-hi definitivament fins el 1989. Compongué música simfònica, per a petita orquestra i cançons. En totes les seves obres usà la música popular del seu país, on és un dels músics amb més acceptació i on la Cantata a la Paloma de la Paz de Picasso (1987) i la Sinfonía en gris mayor (1990) són dues de les seves obres més conegudes.