Estudià a l’Escuela de Música y Declamación de Caracas (1930-44) i el 1934 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Veneçuela com a segon oboè. A partir del 1940, començà a dedicar-se a la docència, activitat que exercí a l’Escuela de Música y Declamación i en altres centres. La seva tasca pública, però, no es limità a l’ensenyament i fou també un destacat promotor musical. Així, a Caracas fundà el Liceo Andrés Bello (1942) i l’Orfeón de la Universitat Central de Venezuela (1943). El 1945, gràcies a una beca del Ministeri de Cultura veneçolà, anà a ampliar els seus coneixements als Estats Units i més tard a Europa. De nou a Caracas (1949), rebé nombroses mostres de reconeixement mitjançant diversos guardons, com ara el Premio Nacional de Música pel Concierto para orquesta (1949) o el Premio Oficial a la Música Vocal per Guitarrita (1952). A partir dels anys seixanta decidí renovar el seu llenguatge i es dedicà, entre altres gèneres, a la música electroacústica, amb obres com Cromovibrafonía (1967). També escriví algunes peces de música religiosa, com Ave María para voces claras (1984), una obra coral.