Estudià música de manera paral·lela a la carrera d’arquitectura, en la qual es llicencià l’any 1943. El 1938 fundà i dirigí el cor de la Pontificia Universidad Católica de Santiago. També exercí com a professor d’història de la música a la Universitat de Xile. Quatre anys més tard decidí dedicar-se plenament a la música, i es traslladà als Estats Units a estudiar composició amb Aaron Copland i Randall Thompson. L’any 1947 tornà a Xile, exercí com a docent de composició i recobrà els càrrecs que tenia abans de la seva partida. En aquell temps començà a dirigir la "Revista Musical Chilena" (1949-56) i a col·laborar en el diari El Mercurio com a crític musical. Més tard, a la Indiana University (Bloomington), fundà el Latin American Music Center. L’any 1987 fou nomenat professor emèrit d’aquest centre. Influït per Copland, compongué obres orquestrals i de cambra d’inspiració neoclàssica, i peces corals, vocals i teatrals. Destaquen en el seu repertori les simfonies A la memoria de un vagabundo (1953) i Jubilaeus musicus (1961), composicions per a orquestra i cambra com Concierto a tres, per a violí, violoncel, piano i orquestra (1965), la Misa a tiempo discordado i Canciones castellanas (1969). Escriví nombrosos assaigs, alguns dels quals sobre Copland i el compositor brasiler Héitor Villa-Lobos.