Realitzà estudis de cant amb J. O’Neill al Conservatori de Nova Anglaterra, a Boston, i els prosseguí a Milà i a París. La seva carrera com a solista començà el 1879 a Milà amb el paper de Violetta en La Traviata. Dos anys després fou contractada per a anar a cantar a Sant Petersburg, on afegí al seu repertori el paper de Margarida (Faust) i el d’Ofèlia (Hamlet). Mantingué una íntima amistat amb Cosima Liszt, esposa de R. Wagner, la qual influí de forma decisiva en la formació futura de la cantant. Tot i que no posseïa una veu excepcional, aconseguí dotar-la de força densitat i dramatisme i sabé interpretar un repertori prou ampli, que abraçava des dels papers wagnerians fins als de l’òpera italiana. A part dels personatges abans esmentats també actuà com a Brunilde, Cherubino, Kundry, Elsa, Selika, Donna Anna i Aïda, entre d’altres. Cantà a Nova York, Londres, Bayreuth, París i Sant Petersburg.