De família mallorquina, estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, malgrat l’oposició de la seva família al fet que es dediqués a la música. El 1905 debutà al Teatre del Bosc de la capital catalana, cosa que suposà l’inici d’una brillant carrera com a cantant lírica. El 1913 fou l’Amneris d’Aïda a la Scala de Milà, i la temporada següent protagonitzà una reeixida Carmen al Coliseu dos Recreios de Lisboa, que fou lloada per públic i crítica. L’any 1916 debutà per fi al Gran Teatre del Liceu amb La Dolores de T. Bretón, al costat de J. Palet i R. Blanchart, sota la direcció d’A. Padovani. El 1919 cantà La Gioconda d’A. Ponchielli al Teatro Real de Madrid. Al llarg de la seva carrera interpretà uns vuitanta papers, destacant-se especialment en els de Carmen, Dalila, interpretació per la qual rebé lloances del mateix C. Saint-Saëns, i la Leonora de La favorite. A banda d’algunes incursions en recitals aïllats, es retirà dels escenaris el 1934, un any abans de la seva incorporació com a professora de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu. Entre els anys 1912 i 1916 realitzà diversos enregistraments amb fragments de Carmen i Aïda.