En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de percussió directa que es fa sonar percudint amb baquetes de fusta una de les seves membranes. Té els seus orígens en el tambor militar (tambor) i s’usa tant en l’orquestra com en la banda i en formacions de música lleugera. El nom deriva del llatí capsa i de l’occità caissa a causa de la seva forma. Les caixes configuren una família variable i de confusa classificació que inclou instruments amb noms i mides diferents, com per exemple el bombo, el redoblant, diversos tipus de tambors militars i de marxa i el tom-tom de jazz sense bordons. Consisteix en un cos cilíndric metàl·lic, de 10 a 30 cm de fons i de 35 a 40 cm de diàmetre, recobert en les seves bases per dues membranes de pell o material plàstic tensades originàriament amb una corda enfilada en ziga-zaga, i avui, amb un mecanisme de cargol. Posseeix un sistema de bordons (bordó), cordetes metàl·liques o de seda filada disposades diametralment en la membrana inferior que li confereixen el seu so sec i incisiu i que s’accionen per un comandament lateral. Amb la invenció dels cargols, que permeten augmentar la tensió de les membranes, es pogué reduir la mida de la caixa. El nou model de caixa sorgit de l’ús d’aquest sistema s’emprà primer en els exèrcits alemanys i posteriorment en l’orquestra, coexistint amb els models anteriors més grans, fins a esdevenir, actualment, l’únic que es fa servir. En l’orquestra, la caixa es disposa en un trípode, i la seva tècnica està basada en el redoble -no alternatiu, sinó rebotant dues vegades cada baqueta-. Utilitzada per primer cop com a instrument d’orquestra durant el Barroc (Alcyone de M. Marais i en algunes obres de G.F. Händel), el seu ús es feu més habitual a partir de la segona meitat del segle XIX. Alguns compositors que feren servir la caixa de manera significativa foren G. Rossini, H. Berlioz, N. Rimskij-Korsakov i B. Britten. És conegudíssim l’ús que en feu M. Ravel en el seu Bolero.
f
Música
Caixa d’una bateria
© Fototeca.cat/ Idear