Estudià piano, harmonia i cant als conservatoris de Nancy i Estrasburg. El 1972 conegué el contratenor Alfred Deller, amb qui inicià estudis de cant barroc, que prosseguí més tard amb R. Jacobs, N. Rogers i N. Harnoncourt. El 1977, amb la seva esposa, que era soprano, fundà el conjunt Nuove Musiche, amb el qual es dedicà a la recuperació de duets cambrístics. A banda de la seva trajectòria concertística, participà en diverses produccions operístiques, com La coronatione di Poppea (1981). El 1982 emprengué la seva carrera internacional i la col·laboració amb A. Curtis, J.C. Malgoire, R. Clemencic i P. Herreweghe, entre d’altres. Dedicat a la docència a partir de la meitat dels anys vuitanta, impartí classes d’interpretació vocal de música barroca a l’Institut de Música Antiga de Metz.