El 1838 entrà en el cos de la guàrdia napolitana, però al cap de dos anys presentà la dimissió per raons polítiques. Estudià cant i composició a Palerm amb Raimondi, i posteriorment ho feu a Milà amb F. Lamperti i U. Fontana. Després dels fets revolucionaris del 1848, fou exiliat per les seves idees liberals i es traslladà a Amèrica, on debutà a Nova York amb Ernani, de Verdi. Anà a Londres per estudiar amb M. García i allà, el 1850, conegué la seva futura esposa, la mezzosoprano alemanya Mathilde Graumann, amb qui compartí, a més, la seva carrera de cantant i professor. Compongué nombroses cançons i escriví obres de caràcter didàctic (Riassunto dell’arte del canto) i traduccions a l’italià d’òperes franceses i alemanyes (Medea, Tannhäuser, etc.).