De nen fou cantor del Cor Mozart de la seva ciutat natal, on més tard estudià a l’Acadèmia de Música. El 1952 guanyà un premi de cant a Wiesbaden i l’any següent fou contractat a l’Òpera d’Hamburg. S’especialitzà en el repertori còmic dels segles XVIII -sobretot W.A. Mozart- i XIX -com ara G. Rossini-. El 1962 debutà amb el paper titular de Don Giovanni al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i el 1968 interpretà el paper titular d'El barber de Sevilla al Festival de Salzburg sota la batuta d’Abbado i amb direcció escènica de J.P. Ponnelle. El 1972 filmà aquesta mateixa òpera amb Ernst Wild, i al cap de tres anys, aquesta vegada amb Ponnelle, participà en la versió fílmica de Les noces de Fígaro. També destacà en el repertori alemany (R. Strauss, R. Wagner) i alternà la seva carrera operística i la dedicació al lied, gènere amb el qual obtingué grans èxits. Protagonitzà nombrosos enregistraments discogràfics i videogràfics, i cantà amb gran èxit arreu d’Europa i dels Estats Units, tant en teatres com en festivals. El 1989 interpretà el paper de Beckmesser (Els mestres cantaires de Nuremberg) al Gran Teatre del Liceu. Morí després d’un recital de lied.