Fill de pare francès i mare irlandesa, entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini a la seva ciutat natal el 1806, on estudià primer violí, contrabaix i després cant. A partir del 1812 cantà com a buffo napoletano al Teatro San Carlino de Nàpols interpretant òperes de V. Fioravanti, D. Cimarosa i altres. El 1817 triomfà al Teatro alla Scala de Milà en el paper de Dandini a La Cenerentola de G. Rossini. El 1830 debutà a París i a Londres amb Il matrimonio segreto de D. Cimarosa. Ja sigui per les seves qualitats com a cantant o com a actor, Lablache es convertí en el baix més famós de la seva generació. Fou professor de cant de la reina Victòria d’Anglaterra i F. Schubert li dedicà els seus tres lieder, opus 83, sobre textos de P. Metastasio. Al final de la seva vida publicà un mètode de cant. Entre les seves interpretacions més memorables hi ha les de les estrenes d'I Puritani, de V. Bellini, i de Don Pasquale, de G. Donizetti.