Baldassare Ferri

(Perusa, l’Úmbria, 1610 — Perusa, l’Úmbria, 1680)

Castrat italià.

Entre el 1622 i el 1624 fou nen cantor a la catedral d’Orvieto, al servei del cardenal Crescenzio, arquebisbe de la ciutat, el qual el portà a estudiar amb Vincenzo Ugolini, mestre de capella a la Capella Júlia a Roma. Allí fou escoltat el 1625 pel príncep Ladislau de Polònia, més tard Ladislau IV, que contractà els seus serveis per a la cort de Varsòvia, on visqué fins el 1655 prenent part activa en les representacions de drammi per musica. Músic de gran prestigi a la seva època, el 1643 fou nomenat cavaller de Sant Marc a Venècia. Viatjà per diversos països d’Europa i visità Estocolm, Viena -on estigué al servei de Ferran III i Leopold I- i Londres tot obtenint importants èxits. Fou admirat per la gran tècnica, el plantejament detallista de les interpretacions i la facilitat a l’hora d’afinar els passatges més compromesos. Al final dels anys setanta retornà a Itàlia i dedicà gran part de la fortuna que havia reunit a activitats benèfiques.