Fou deixeble d’A. Bennewitz i A. Sitz al Conservatori de Praga. Acabats els seus estudis, tingué les primeres experiències didàctiques com a professor del Mozarteum de Salzburg (1870-73) i començà la seva carrera de solista. Fou primer violinista de l’Òpera Nacional de Praga i de l’Òpera Còmica de Viena, on romangué fins el 1875, any en què fou nomenat professor del Conservatori de Kíev, on residí fins el 1892. Retornà a Praga aquest mateix any per fer-se càrrec de la càtedra de violí del conservatori. La seva intensa activitat pedagògica en aquest conservatori i en altres institucions de Viena, Londres i els EUA donà com a fruit un mètode propi d’ensenyament del violí i una gran quantitat d’alumnes, alguns de tan destacats com Jan Kubelík, Erica Morini, Wolfgang Schneiderhan o Efrem Zimbalist. Malgrat que els crítics del seu mètode el considerin molt mecanicista, és innegable la seva gran influència en molts violinistes del segle XX.