Carlo Felice Cillario

Carlos Félix Cillario
(San Rafael, Argentina, 7 de febrer de 1915 — Bolonya, Emília-Romanya, 13 de desembre de 2007)

Director d’orquestra i violinista italià d’origen argentí.

Estudià a Bolonya, on seguí cursos de violí i composició. A partir del 1942 es traslladà a Odessa, on estudià direcció d’orquestra amb N. Cerniatinskij. Passà una breu temporada a l’Argentina, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Tucumán (1948) i l’Orquestra Simfònica de l’Estat, a Buenos Aires (1949-51), i després tornà a Itàlia, on es feu càrrec de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma. A partir d’aleshores la seva carrera prengué una embranzida definitiva, especialment en el terreny de l’òpera. Intervingué en el Festival de Glyndebourne (1961-62) i debutà al Metropolitan de Nova York el 1972 amb la La sonnambula. Posteriorment actuà al Festival de Drottingholm (1982-84) i dirigí diversos concerts a Estocolm. El 1988 fou nomenat principal director convidat de l’Òpera Australiana i quatre anys més tard tornà a Buenos Aires per dirigir-hi Cavalleria rusticana i I Pagliacci. Es retirà el 2003. Pioner en el camp de la descoberta d’òperes desconegudes, feu el primer enregistrament de Lucio Silla, de W.A. Mozart.