En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc. El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques. N’hi ha dos tipus bàsics: el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de fusta quadrat amb els cantells arrodonits i doble membrana. La sonoritat d’aquest instrument sovint es troba modificada per la inclusió d’una corda, que va d’un costat a l’altre, en paral·lel, des de l’interior de l’instrument o, també, per fileres de cascavells tant a l’interior com a la part exterior. A Catalunya, les joves donzelles de les confraries religioses locals havien utilitzat un pandero de grans dimensions (50 cm o més de costat) per tal d’acompanyar les seves cançons (cançó de pandero) en diades festives, i així recollir les almoines destinades al manteniment de la confraria del patró o la patrona local. És per aquest motiu que aquests panderos acostumaven a estar pintats per les dues cares amb la imatge del patró o patrona que donava nom a la confraria, i sovint amb la imatge de la Mare de Déu del Roser, ornamentació que es complementava amb flocs de cintes de colors en algun dels vèrtexs.
m
Música
Pandero
© Fototeca.cat/ Idear