cançó de pandero

f

Música

Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes (Corpus, festes majors, d’algun sant patró), a les noces i bateigs o amb motiu de la visita d’autoritats civils o eclesiàstiques.

Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança. El cant, de melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero1 del qual penjaven cascavells i cintes, i que era cobert de pell per les dues bandes. El text era una breu cançó d’entre cinc i catorze -en general vuit- versos heptasíl·labs de rima assonant.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

1. Sistac i Sanvicén, Dolors: Les cançons de pandero o de tambor: estudi i noves aportacions, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1997
2. Serra i Boldú, Valeri
3. Maragall, Joan: Cançons de pandero, L’Avenç, Barcelona 1907