Nascut en una família de tradició musical, amb només quatre anys el seu pare confià la seva educació musical al violinista austríac Camillo Ritter. Amplià la seva formació a la Guildhall School de Londres amb Max Mossel i a Brussel-les amb Eugène Ysaÿe, que l’encoratjà a canviar el violí per la viola. Fou viola del London String Quartet des del 1930, amb el qual feu les primeres gires per Amèrica. Dos anys després de la dissolució d’aquesta formació, el 1937, fou contractat com a membre de l’Orquestra Simfònica de la NBC, que dirigia A. Toscanini. El 1939 fundà el Primrose Quartet. Després de la Segona Guerra Mundial, començà a adquirir reconeixement internacional. Fou professor de la University of Southern California (1961-65) i la Indiana University (1965-71), i impartí nombrosos cursos a Europa i els EUA. El 1949 estrenà el Concert per a viola, de B. Bártok, que ell mateix havia encarregat al compositor. És autor de nombroses obres de caràcter pedagògic, com Art and Practice of Scale Playing (1954), Technique is Memory (1960), Violin and Viola (1976) i Playing the Viola (1978). Tocà amb una viola Amati del 1600, una Guarneri del 1697 i dos Stradivari, un del 1700 i un altre del 1734.