Rebé la seva formació musical de P. Fargas, al Conservatori de Música del Liceu, on acabà els estudis el 1873. En pocs anys es convertí en un dels violoncel·listes més prestigiosos del seu temps, començà a fer gires i tocà a duo amb Isaac Albéniz. Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny. El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals (quan Josep García oferí un concert al Vendrell, fou escoltat per un jove Pau Casals, a qui ajudà a decidir-se a estudiar violoncel). El 1896 viatjà a l’Argentina, on realitzà concerts sota la direcció d’A. Toscanini. Allí s’establí definitivament, i desenvolupà una important tasca docent al Conservatorio Thibaud-Piazzini, al Conservatorio Musical Beethoven, a l’Instituto Superior Santa Cecilia i en altres centres.