Estudià violoncel amb Josep Soler i piano amb Agustí Quintas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment amplià estudis a París. El 1922, de retorn a Barcelona, oferí diversos recitals i ingressà en l’Orquestra d’Amics de la Música. El 1926 fou nomenat violoncel solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu -lloc que ocupà durant vint-i-cinc anys- i el mateix any entrà en l’Orquestra Pau Casals. El 1930 formà part del Quartet Casals i, més endavant, fou fundador del Quintet Barcelona i del Quartet Dini. El 1932 ingressà com a professor de violoncel al Conservatori del Liceu, on poc després fou catedràtic de música de cambra i de direcció d’orquestra, càrrecs que exercí fins el 1951. Aquest mateix any es traslladà a Las Palmas de Gran Canària, on es feu càrrec de la direcció de l’Orquesta Filharmónica de Las Palmas i de la direcció de l’Acadèmia de Música. Els anys 1954 i 1957 fou sol·licitat per a dirigir l’Orquestra del Conservatori del Liceu. Morí durant una gira per l’Amèrica llatina.