D’una família d’ètnia gitana, tocà la guitarra des de la infància. D’adolescent treballà en diferents sales de ball parisenques. El 1928 les cremades produïdes en un incendi a la caravana en què viatjava li inutilitzaren els dits anular i auricular de la mà esquerra. Això l’obligà a realitzar un extraordinari reaprenentatge tècnic, que el dugué al virtuosisme. El 1934 inicià la seva associació amb el violinista Stéphane Grappelli i formaren el Quintette du Hot Club de France juntament amb els guitarristes Roger Chaput i Joseph Reinhardt i el contrabaix Louis Vola. Django Reinhardt assolí renom internacional gràcies als nombrosos concerts que realitzà arreu d’Europa i als enregistraments amb destacats músics de jazz nord-americans, com Benny Carter i Coleman Hawkins. L’any 1946 arranjà la música per a la pel·lícula Le village de la colère, de Raoul André, i feu una gira pels Estats Units com a solista amb l’orquestra de Duke Ellington, ocasió en la qual emprà per primera vegada la guitarra elèctrica. Reinhardt combinà l’herència gitana amb el jazz dels anys trenta, tot creant una important escola. Entre les seves composicions hi ha Djangology, Swing 39, Nuages i Manoir de mes rêves.