Estudià al Conservatori de Venècia amb Margherita Cicognari. El 1959 rebé el primer premi del Concurs d’Arpa d’Israel. Es perfeccionà amb Pierre Jamet al Conservatori de París, on es diplomà el 1962 amb un primer premi. El 1971 obtingué un altre primer premi al concurs Marcel Tournier. Tocà sovint música de cambra amb el flautista Maxence Larrieu. Des del 1971 fou professora del Conservatori de Brussel·les, i des del 1978, del de Rotterdam. Estrenà el Concert per a arpa, d’Ami Maayami (1964), i el de flauta i arpa de Damase (1976). De la seva discografia destaquen un disc amb sonates d’I. Albéniz i del pare Soler i uns altres amb obres de compositors francesos. Fou professora dels cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena. Es retirà el 2004, i donà la seva col·lecció d’unes 500 partitures a la Fondazione Ugo e Olga Levi (Venècia), on també havia estat professora.