En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a un pal en contacte amb una membrana. Consta d’un recipient de terra cuita -test, gerro, catúfol...-, llautó, fusta, etc., que té la boca recoberta per una membrana tensada, amb un pal o canya subjecte a la part central de dita membrana. Aquesta membrana es posa en vibració en fregar rítmicament el pal amb la mà lleugerament humida. És un instrument de so indeterminat, una mica ronc i penetrant, i s’ha utilitzat tradicionalment en l’acompanyament de cants populars, de ronda o carnaval, i actualment, sobretot, en les reunions familiars o les colles d’amics amb repertori nadalenc. A les Illes Balears, la popularitat d’aquest instrument i el seu ús continuat de generació en generació han donat lloc a la denominació ’cançons de ximbomba’, referida al tipus de cançons que habitualment s’acompanyen amb aquest instrument. La seva utilització dins l’àmbit domèstic comportà que, antigament, fos de construcció casolana tot aprofitant algun estri de terra cuita ja inservible; actualment, però, es construeix en sèrie i de materials i mides molt variats. La simbomba ha estat coneguda des de molt antic per diverses cultures del continent europeu, sovint associada a rites de fertilitat, i cada comunitat n’ha construït variants locals de formes i construcció.
f
Música
Simbomba de llautó
© Fototeca.cat/ Idear