Fou deixeble de Joseph Rampal a Marsella i de Gaston Crunelle al Conservatori de París, centre on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra. Fou guardonat amb els primers premis del Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra (1954) i del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya a Munic (1958). L’any 1964 fou nomenat primer flautista de l’Òpera de París, on restà fins el 1977. Ha estat professor dels conservatoris de Lió i Ginebra. Considerat un gran intèrpret de música barroca, ha tocat sovint al costat d’altres grans figures de la música francesa, com Francis Poulenc, Lily Laskine i Maurice André. Ha enregistrat música de J.S. Bach amb Rafael Puyana i Wieland Kuijken, i un altre disc de música de cambra al costat de Jean-Pierre Rampal amb obres de J.S. Bach, G.Ph. Telemann i C.Ph.E. Bach, com també sonates per a flauta i baix continu d’A. Vivaldi amb el clavecinista Robert Veyron-Lacroix.