Es formà a la Royal Academy of Music, on es diplomà l’any 1959 amb l’obtenció del premi Dove. Ingressà de seguida a l’Orquestra Simfònica de Londres, de la qual formà part fins el 1966. Ben aviat dirigí la seva carrera cap a la interpretació de música amb criteris històrics i també a la música contemporània. Fou membre fundador dels Pierrot Players, coneguts més tard com a Fires of London, amb els quals estrenà obres de compositors anglesos contemporanis com Peter Maxwell Davies. El 1971 fundà el seu propi grup, Matrix, i estrenà obres de P. Boulez, E. Blake, H. Birtwistle i A. Goehr. Des del final dels anys setanta desenvolupà una important carrera com a director, dirigint estrenes contemporànies com The Vanishing Bridegroom, de Judith Weir (Glasgow, 1990) i òperes com Giulio Cesare de G.F. Händel al Festival de Halle (1992), amb formacions com l’Orquestra de Drottningholm. La seva discografia com a clarinetista inclou obres de J. Haydn, W.A. Mozart i G. Finzi.