Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969. La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic (1971), Praga (1974) i Ginebra (1975). El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió. Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a membre de l’orquestra de l’Òpera de Lió (1969-72), l’Orquestra Filharmònica de Radio France (1972-75) i l’Orquestra de Lió (a partir del 1975). Com a solista, ha estat convidat a festivals com els de Salzburg, Montreux, Prada o Pollença i per formacions del prestigi de l’Orquestra Filharmònica de la Scala de Milà, I Solisti Veneti, l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg o l’English Chamber Orchestra. És intèrpret d’un repertori molt eclèctic, en el qual figuren obres de músics del Barroc italià, com A. Vivaldi o B. Marcello, i també del segle XX, com N. Rota, S. Rakhmaninov i M. Ravel.