Fill d’un cònsol, començà els estudis de música molt aviat i a set anys guanyà el primer premi de piano del Conservatori de Música de Belgrad. Posteriorment estudià amb Alfred Cortot a l’Escola Normal de Música de París i també amb Yvonne Lefébure i amb Marguerite Long al conservatori de la capital francesa, on obtingué un primer premi de piano el 1940. El 1943 fou guardonat en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano. El compositor Pierre-Petit li dedicà el seu concert, que François estrenà el 1956. També fou actiu en el camp de la composició, al qual pertany el seu Concert per a piano i orquestra (1951). Fou el primer pianista occidental convidat a la Xina comunista. D’altra banda, compongué diverses bandes sonores per a pel·lícules, entre les quals la de Ballade pour un voyou (C.J. Bonnardot 1963).