Estudià teoria musical amb R. Leibowitz i piano amb R. Casadesus. En una primera època es dedicà al repertori tradicional, i posteriorment, als compositors de la primera part del segle XX —B. Bartók, C. Debussy i M. Ravel—, abans de consagrar-se a la música contemporània, de la qual fou intèrpret, propagador i docent. Estrenà obres, que li foren dedicades, de I. Xenakis, L. de Pablo, B. Jolas, G. Amy, A. Boucourechliev, I. Hamilton i M. Tabachnik, i interpretà per primera vegada a França les Sonates números 1 i 3 de P. Boulez, i també peces de L. Berio, K. Serocki, F. Evangelisti, K. Stockhausen i d’altres. Impartí cursos d’interpretació de la música de l’Escola de Viena. Enregistrà l’obra per a piano d’A. Schönberg, M. Ravel i C. Debussy, i l’any 1981 fou distingit amb el Gran Premi de la SACEM per la interpretació de la música contemporània. Fou guardonat amb nombroses distincions, entre les quals destaquen la d’Officier des Arts et des Lettres i el Premi President de la República pels enregistraments de música contemporània.