Fou una de les alumnes més destacades de Marguerite Long, amb la qual estudià al Conservatori de París. A tretze anys aconseguí el primer Premi de Piano a la classe d’aquesta professora. Un any més tard guanyà el primer premi del Concurs de Luxemburg. A la fi de la Segona Guerra Mundial inicià una important trajectòria concertística amb actuacions als auditoris més prestigiosos del món i amb orquestres i directors de gran categoria. Mantingué una col·laboració particularment productiva amb el director Charles Münch. L’any 1953 estrenà la Suite concertante, de Darius Milhaud. Entre el 1970 i el 1973 fou professora de piano del Conservatori de Lieja, i posteriorment, del Conservatori való de Brussel·les.