Després d’estudiar al Conservatori de Nimes, T. Dubois la dugué a París, on estudià amb Tissot i A.F. Marmontel, que li inculcà l’art de la pedagogia. El 1893 debutà a la Sala Pleyel, però no tornà a actuar fins deu anys més tard, amb un gran èxit, en els Concerts Lamoureux. El 1906 es convertí en professora del Conservatori de París i elaborà un mètode d’ensenyament, publicat el 1963, en el qual concedia una gran importància a la digitació, a les gammes i a la famosa posició corba dels dits, condicions essencials de l’escola pianística francesa. Fou amiga i intèrpret de C. Debussy i M. Ravel. El 1919 estrenà Le tombeau de Couperin. També estrenà el Concert en sol de Ravel, que li fou dedicat. L’any 1941 fundà amb Jacques Thibaud l’Escola Marguerite Long, i el 1942, el concurs que duu el seu nom.