Després d’acabar els estudis musicals a la Universitat de Princeton, continuà la seva formació a França, amb Nadia Boulanger a Fontainebleau els estius del 1925 al 1928 i també a l’Escola Normal de Música de París (1926-27); finalment, entre el 1928 i el 1931 estudià piano amb Louta Nouneberg a la capital francesa. Durant els anys quaranta inicià la seva tasca com a pedagog. Així, el 1942 fou cap del departament de música del Monticello College. Més tard impartí classes al Mount Holyoke College (1943-46) i fou cap del departament de música a la Cornell University (1949-53) i director del cor de la capella d’aquest centre (1953-57). Estrenà nombroses obres de compositors nord-americans del segle XX, sobretot de Charles Ives, del qual era amic íntim i de qui estrenà la Concord Sonata el 1939. Després de la mort d’Ives, Kirkpatrick en catalogà l’obra, i el resultat d’aquesta tasca fou publicat el 1960 per la Universitat de Yale. Fou professor emèrit d’aquest centre universitari des del 1973.