mirlitó

m
Música

Instrument que consta d’un tub, sovint de canya, en un extrem del qual es fixa -lligat amb un fil gruixut o una goma elàstica- un paper de fumar o una fina membrana (l’altre extrem és tapat).

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de membranes sonores o cantadores, amb tub. En taral·lejar una cançó per un forat lateral que s’ha obert a la canya, es posa en vibració la membrana tot produint un so nasal. Amb diversos materials (cartó o metall) i amb lleugeres variants de construcció, és un instrument present en cultures molt distants. Als Països Catalans és conegut com a joguina infantil i d’entreteniment.