A causa d’una vacuna contra la verola que se li administrà de petit, anà perdent progressivament la vista fins que quedà cec del tot a setze anys. D’infant ja mostrà condicions excepcionals per a la música i rebé les primeres lliçons de solfeig de la seva germana. El 1922 ingressà al Conservatori de Leipzig i dos anys després oferí el seu primer concert. Fou segon organista de la Thomaskirche de Leipzig del 1926 al 1929, any en què obtingué la plaça d’organista a la Friedrenskirche a Frankfurt, ciutat on residí la resta de la vida. Del 1938 al 1972 fou professor de la Staatiche Musikhochschule, i des del 1946, organista de la Dreikönigskirche. Així mateix desenvolupà una carrera notable de solista en nombrosos cicles de concerts a Alemanya i a l’estranger. És considerat un dels grans organistes alemanys del segle XX i un dels millors intèrprets de J.S. Bach, de qui enregistrà l’obra completa per a orgue. També destacà com a intèrpret de Max Reger, al qual dedicà un estudi que fou publicat l’any 1952.