Recuperà les obres de Palestrina i R. de Lassus, i feu passos en favor de la reforma de la música religiosa. S’educà a Passau, on, a vint-i-dos anys, fou mestre de capella de la catedral i director musical del seminari. El mateix any 1862 inicià la publicació de les obres de Palestrina, una immensa tasca que no es clogué fins el 1894. El 1867 es traslladà a Roma per a estudiar les col·leccions de música, i durant el temps que hi romangué fou organista a Santa Maria dell’Anima. De retorn a Alemanya el 1871, rebé encàrrecs de vàlua i creà la Societat Palestrina (1879) i també una escola de música eclesiàstica a Ratisbona. El 1889 edità un recull d’obres organístiques de G. Frescobaldi, i el 1894 realitzà la publicació de les obres de Lassus. Són importants els seus estudis musicològics, el catàleg temàtic dels manuscrits de la Capella Sixtina i els estudis sobre el ritual i el cant pla. Fou doctor honoris causa per la Universitat de Würzburg i membre de l’Acadèmia de Santa Cecília. Pius IX li encomanà la revisió dels cantorals vaticans.