Fou deixeble de Charles Koechlin, amb qui estudià composició a l’Escola d’Arcueil. En 1924-25 dirigí orquestres per als Ballets Suédois de París, i del 1925 al 1929, per als Ballets Russos. Després del seu pas per la Société de Musique d’Autrefois, el 1934 ingressà a la Ràdio de París i el 1936 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de París i de l’Òpera Còmica. Després de la guerra fou convidat a l’Òpera Garnier, la BBC i l’Orquestra Nacional de França. Fundà, al final dels anys quaranta, l’Associació Francesa de Músics Progressistes i es dedicà especialment a la música francesa del segle XX. El 1952 es retirà a causa d’una paràlisi que el mantingué prostrat fins a la mort.