Entre el 1902 i el 1910 estudià piano, violoncel i composició al Conservatori de Milà. Després de la Primera Guerra Mundial mostrà un clar interès per l’òpera, i debutà a Montecarlo el 1918 amb L’enfant et les sortilèges de M. Ravel. Des d’aquest any i fins al 1929, en què fou convidat a dirigir el Teatro alla Scala de Milà, s’estigué al capdavant de l’Òpera de Montecarlo. Paral·lelament a l’etapa milanesa treballà a Florència (1933) i Bayreuth (1939), on dirigí Tristany i Isolda. Feu de director a les ciutats més importants d’Europa i dels EUA, musicalment parlant, com ara Roma, Londres, Edimburg o Viena, i s’especialitzà en l’òpera italiana, tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques. El 1952 s’encarregà de l’estrena mundial de l’òpera Apocalipsi de G. Menotti. Dirigí, entre altres formacions, l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i les filharmòniques de Berlín, Viena, Boston i Filadèlfia.